Per Nadal…a Roses!!

Ja hi tornem a ser, la pandèmia torna a ser aquí. La més o menys prevista segona onada torna ha arribat, segurament amb més intensitat de la que esperàvem. Per Sant Joan ja tot ens semblava “Hollywood”, com si no hagués passat quasi res i ara en paguem unes conseqüències brutals tant en el camp sanitari com en l’econòmic. Espero que la “desescalada” sigui aquesta vegada millor i més efectiva que la que vàrem fer, governs i ciutadans, després de la primera. 

Segurament tothom s’ho ha pres una mica diferent. Diferent en el sentit que ja en sabem molt més i que el confinament no és inicialment domiciliari, i l’adaptació ha estat més fàcil per l’experiència ja viscuda. Però les repercussions econòmiques son molt més greus en el sentit que molts sectors econòmics no s’han recuperat, i alguns ni sobreviscut, de la primera onada i difícilment superaran aquesta segona.

Aquets sectors més perjudicats són dels més importants i representatius de Roses, molt focalitzada en el turisme. Hosteleria, restauració, bars i comerç son vitals per la economia de la nostra població.

Malgrat que el pròxim Nadal serà el més atípic que haurem viscut fins ara les generacions que no vàrem viure guerra ni postguerra, crec que hauríem de fer un esforç i orientar el nostre típic, i aquets any segurament disminuït, consum nadalenc a ajudar tant al comerç com a la restauració de Roses. I no és un plantejament proteccionista ni localista donat la citada dependència de Roses dels sectors més afectats.

Hauríem de veure al carrer més bosses de botigues de Roses que, per exemple, caixes de Amazon. Menys Black Fridays i ofertes enlluernadores que a l’hora de la veritat son difícils de certificar. Tot això son factors que, a banda de agreujar la situació de molts comerços i empreses en aquets moments, ens porten a una americanització dels nostres hàbits. No dèiem que la dieta mediterrània era la millor del món??, doncs a aplicar-ho també a d’altres aspectes. El comerç és vida, deien i és veritat. Omple els nostres carrers, ens fa relacionar, prenem un cafè, xerrem, caminem. Una part de la nostra vida, en definitiva. És comparable aquest estil amb comprar per el mòbil estirats al sofà, ben encapsulats en una realitat virtual?. No ho oblidem, som mediterranis i som socials. Que no ens canviïn.