Laura Borràs

Acaba el 2020, segurament l’any més complicat que quasi tots recordem. A nivell col·lectiu tota mena de dificultats derivades de la pandèmia, dificultats econòmiques, socials i polítiques. Personalment, un any molt difícil.

Les dificultats econòmiques son brutals per tots els sectors. Especialment difícil per al sector turístic, majoritari al nostre municipi. Esperem que la perspectiva de les vacunes faciliti un 2021 prou digne. Dificultats socials, persones i famílies hem vist reduir de forma molt important els nostres ingressos i també hem canviat obligatòriament la nostra manera de viure i de relacionar-nos. 

Les dificultats polítiques les han tingut tots els governs a nivell europeu, estatal o autonòmic. El govern espanyol ha tret i posteriorment retornat competències a les CCAA per ordenar les normatives de mobilitat, però aquest retorn no ha anat acompanyat d’una dotació econòmica. Recordem que és només el govern central el que té la capacitat d’endeutar-se i també de repartir els ajuts europeus per fer front a aquesta crisi econòmica.

El govern de la Generalitat, com a conseqüència del dèficit fiscal que pateix Catalunya, està limitat de recursos per un finançament injust. Segurament ha fet el que ha pogut a nivell financer però no ha estat sempre encertat en la forma de gestionar els pocs recursos dels que disposa. La gestió del Vice-president Pere Aragonés no ha tingut ni la contundència ni la coordinació necessària precisament en Conselleries claus com Salut, Treball o Educació  amb l’agreujant que els seus titulars pertanyen a ERC, el seu partit.

I sense perdre de vista el covid, el mes de Febrer hi ha convocades eleccions al Parlament. Quin govern necessitem?, doncs jo diria que un govern ferm, cohesionat, que defensi el dret a l’autodeterminació, que tingui empatia amb la gent i que ens retorni la il·lusió a tots aquells que creiem en el futur de Catalunya.

I això s’aconsegueix abans de tot escollint a  la persona que hi sigui al davant. Amb quasi tots els candidats a president ja definits, la darrera persona a ser proclamada ha estat la Laura Borràs, de Junts. En poc temps,  la seva força, determinació i empatia ha captivat a gent molt diversa. Quan escoltes una persona que en un debat, entrevista o tribuna diu allò que molts pensem i ho diu “clarito” i amb fermesa, penses que vols que et representi. Necessitem polítics de debò, la Laura ho és, i no a administratius de gestoria.