Investidura

Aquests dies hem pogut seguir el debat d’investidura per elegir al President de Govern espanyol.

El nivell de crispació, insults i falta d’educació han estat presents cada jornada. Pocs o cap comentari televisiu, ràdio o premsa referent a “enfrentamiento entre españoles” “crisis de convivència” “familias enfrentadas” “no se pueden sentar a la mesa por Navidad” que aquests mateixos mitjans ens apliquen a Catalunya a cada moment i per qualsevol fet. Hem tornat a sentir parlar de ETA i com era de esperar semblava que l’únic problema era una vegada més Catalunya.

La Constitució actual no serveix ja pràcticament a cap partit polític d’àmbit estatal malgrat que la majoria diuen defensar-la.

Ni a les dretes i ultradretes PP, VOX, CS amb el seu interès permanent de voler retallar via judicial drets i llibertats ja reconeguts i superats políticament fa temps. A més han comés l’error d’identificar la figura del Rei als seus postulats, només li faltava això.

Tampoc a Podemos, que clarament sembla que voldria reformar-la però que no té el suport electoral necessari per iniciar o proposar-ne una de nova. Finalment, el PSOE es mou en una ambigüitat calculada fent-la servir per el que li convé a cada moment, sobretot amb la problemàtica catalana.

A Espanya no hi ha només una crisis catalana, el que hi ha és una crisis constitucional de cavall en molts aspectes com el territorial, social, econòmic o de llibertats.

Un símptoma és l’aparició de nous partits com Teruel Existe i d’altres que en sortiran (la possible reclamació de León per constituir-se en comunitat autònoma, creació de Soria Existe,…) es deu al fenomen anomenat de la “España vaciada”. Tot un plegat de gent a diferents províncies del centre peninsular se’n donen compte que el problema no som els catalans, si no que realment el seu problema es que Madrid, tant la ciutat com la comunitat autònoma, actua com una enorme xucladora que va deixant les seves províncies sense gent, recursos ni serveis que els permeti lluitar en aquest món més global. I els diferents governs centrals tant del PP com el PSOE han contribuït amb les seves nefastes polítiques territorials a aquest buidatge.

Veurem com acaba tot plegat, i si els pactes i acords que han portat a fer possible aquesta investidura s’acaben acomplint.