Guerres Firals

Per feina derivada de la meva activitat professional en el mon del comerç, dues vegades a l’any estic uns dies a Madrid assistint a una fira comercial del meu sector. Com que assisteix gent provinent de tot l’Estat, aquest fet em permet anar avaluant la meva particular percepció de les “relacions” Catalunya-Espanya de manera personal.

He de dir que els temps de les discussions molt aferrissades ja han passat. Però hem avançat només una mica en el vessant econòmic, doncs abans no entenien de cap manera el perquè de les reivindicacions catalanes. La comparativa amb Euskadi, Navarra i les Canàries conclou que no “todos los españoles somos iguales” i això ja no s’aguanta ni que ho digui la Constitució.

El mateix espai on es desenvolupa la fira comercial (Feria de Madrid-Ifema) és un exemple més de la concepció que s’ha tingut des dels diversos governs centrals tant del PSOE com del PP d’intentar una nova centralització a través de les polítiques d’infraestructures i econòmiques.

Madrid no havia estat mai el que s’anomenava una ciutat de “Ferias y Congresos” fins fa una vintena d’anys. La tradició era per a Barcelona, i, a molta distància, València i Bilbao. L’explicació és fàcil, les fires s’inicien en espais propers que aprofiten sectors comercials potents per promocionar els seus productes.

Així Barcelona ha destacat històricament en Fires de l’àmbit industrial, alimentari, moda, construcció, automobilístic, farmacèutic, logístic i darrerament tecnològic; València en moble, joguina i papereria;
Bilbao en metal·lúrgic. En canvi, Madrid era només una ciutat administrativa i de serveis. El Madrid polític, institucional i financer va intentar fer la competència a moltes d’aquestes fires ja establertes replicant la fira que ja es feia a les altres ciutats provocant una guerra firal on a vegades la original ha pogut resistir l’embat, a vegades no i també ha passat que han acabat desapareixent les dues.

Les guerres firals son episodis poc coneguts que tenen al darrera una gran importància per el sector hoteler, la restauració i els serveis en general. A banda del prestigi de la pròpia ciutat.

El darrer exemple és la voluntat expressada fa poc per la Comunitat de Madrid per emportar-se el Mobile World Congress (MWC), la millor i més rentable fira que es fa a Barcelona. I després diuen que no entenen el perquè de tanta reivindicació. No paren d’emprenyar.