Sembla que va ser ahir i ja fa dos anys de les darreres eleccions municipals. Com…
Semblava ahir però ja han passat quatre mesos des de la darrera publicació de La Veu. El motiu és conegut per a tothom, el maleït coronavirus. Aquesta epidèmia ha tingut la “virtut” de posar-nos davant del mirall per veure les nostres fragilitats, a nivell personal o col·lectiu. Entre d’altres, fragilitat personal, social, econòmica, ambiental i política.
Fragilitat personal, en pocs dies tots vàrem veure com amb aquest canvi els nostres projectes a curt i mitjà termini, feines, situacions familiars, patien un fort trasbals. Hem tingut la sensació de viure un malson, o estar veient una sèrie catastrofista.
Fragilitat social, s’ha accentuat per tots els col·lectius amb risc d’exclusió i n’ha apropat a d’altres a aquesta situació.
Fragilitat econòmica, el vigent sistema econòmic dominant, amb la seva geopolitització i mundialització comporta una velocitat de transmissió de les coses positives, algunes, i de les negatives, masses. A nivell local ens ha afectat durant la pitjor època de l’any, primavera i estiu. La dependència del sector turístic s’ha fet més evident que mai. Un simple virus iniciat a milers de quilòmetres de distància ha buidat de turistes els nostres carrers. No cal dir que convé complementar el nostre sector principal amb d’altres, la Zodiac de l’època Pàramo en podria ser un bon exemple.
Fragilitat ambiental, el mal aprofitament i la manipulació per part de la nostra societat de molts recursos naturals o d’origen animal provoquen i seguiran provocant en un futur episodis similars o pitjors.
Fragilitat política, la pitjor cara de la mala praxis política i el tot si val s’ha vist durant aquests mesos al Congrés dels Diputats i a les Conferències del President del Govern amb els de les CCAA. Oposar-se per buscar només el rèdit polític i aprofitar la ocasió per retallar competències sense millorar la gestió a qui retalles en son dues mostres molt clares. A nivell local, crec que l’equip de govern de l’alcaldessa Mindan ha fet una bona gestió en el marc de les seves possibilitats.
Cadascú, a nivell personal, haurà aprofitat o desaprofitat aquest parèntesi. Poques son les coses positives d’aquests període, però sempre n’hi ha. L’esforç del col·lectiu sanitari i de cossos de seguretat i la solidaritat ciutadana en molts àmbits en son exemples. Haurem d’aprendre de la situació, tant per un possible rebrot com per pandèmies futures. Suposo que hem après també que poca broma.
This Post Has 0 Comments