Agost: Reflexions i retalls

Tradicionalment el mes d’Agost es el mes de les vacances on tot s’atura. Tot va més lent, tot costa més. Segurament és el mes de l’any que costa més escriure. Per aquest motiu aquest no és un article ni clàssic ni lligat. 

Abans, fa molts anys, els nois i noies que vivien a la costa es fixaven en el “estiuejant”, categoria completament diferent al “turista” que ens visita avui en dia. Tres mesos de vacances, cotxes desconeguts, vestits sorprenents, vocabularis impostats….abans molts volien ser estiuejants. Avui en dia son un “rara avis” i tots som turistes alguna vegada cada any.

El “top-manta”, més enllà de la situació legal i dels perjudicis que genera a la imatge del municipi i a diferents col·lectius, té a Roses (com a Salou, Cambrils, platges del Vendrell,…etc) un hàbitat perfecte: passeig magnífic llarg i ampli, hotels i apartaments al costat mateix del “circuit”, turista majoritari francès que li agrada aquest tipus de “mercat”, que té ganes de comprar i que parla en el mateix idioma que el venedor. Difícil lluitar contra aquest raonament mercantil. Així, el top-manta ni ha provat d’instal·lar-se a Platja d’Aro, Palamós, L’Escala…, no reuneixen les condicions de “mercat”. Dit això, les administracions supramunicipals han de trobar les solucions i no deixar-nos indefensos davant el problema.

La oferta gastronòmica de Roses ha crescut molt en els darrers anys. Circumscrita abans a la Plaça Sant Pere i els carrers del darrera, últimament tant la Plaça Catalunya com la Rambla Ginjolers comencen a agafar força. El nombre de visitants no ha augmentat en la mateixa proporció, impossible en els períodes de màxima ocupació, i lògicament el pastís s’ha de repartir amb la nova oferta.

S’hauria de fer un reconeixement als empresaris del comerç de Roses que lluiten per mantenir any rere any una qualitat en els seus establiments i els seus productes, lluitant contra adversaris tant poderosos com el e-commerce i les seves xarxes socials corresponents. Avui en dia ser comerciant, petit empresari o autònom no es pertànyer a una classe social si no una forma arriscada de vida professional. Moltes hores i jugar-se contínuament el patrimoni.

Sorprèn la quantitat de gent que s’ofega a les platges els darrers estius. No sé que diu la estadística comparada amb altres anys recents, i pensant que ara hi ha més vigilància. La popularització del bany a totes les edats i d’alguns esports aquàtics en deuen tenir la resposta.